En les cooperatives de treball associat, les sòcies treballadores que les integren són les que presten el seu treball (activitat cooperativitzada, segons la Llei de cooperatives catalana) per a la consecució dels objectius cooperatius fixats als estatuts socials.
Atès que el vincle jurídic que lliga les sòcies treballadores amb la cooperativa és de naturalesa societària i, per tant, no els són d’aplicació imperativa els convenis col·lectius que regulen les condicions del treball per compte d’altri, hi ha la necessitat, dins de la cooperativa, de regular aquestes condicions de treball per garantir la seguretat jurídica tant de les sòcies com de la pròpia cooperativa en tant que empresa.
L’instrument legal del qual s’han dotat les cooperatives és, en aquest sentit, el Reglament de Règim Intern, el vehicle idoni perquè concretin les condicions de treball de les sòcies, fent ús de l’ampli marge d’autoregulació que la normativa ofereix i obtenint com a resultat unes condicions de treball consensuades i pactades dins del marc democràtic de funcionament que caracteritza les societats cooperatives.
La mateixa Llei 12/2015, de cooperatives de Catalunya, estableix que els criteris bàsics de la prestació de treball de les sòcies treballadores s’han d’establir bé en els estatuts o bé en un reglament de règim intern, que haurà de ser aprovat en assemblea general per una majoria de 2/3 dels vots de les persones assistents.
Àmbit d’autoregulació
Les cooperatives poden regular aspectes com:
- L’organització del treball.
- La jornada laboral.
- El descans setmanal.
- Les festes laborals.
- Les vacances.
- Els permisos.
- La classificació professional.
- Els criteris retributius (bestretes cooperatives).
- La mobilitat funcional o geogràfica.
- Les excedències.
- En general, qualsevol altra matèria vinculada directament amb els drets i les obligacions derivades de la prestació de treball per part de les sòcies treballadores.
Límits a l’autoregulació
Tot i l’ampli marge d’autoregulació, hi ha determinades matèries que no es poden derogar ni limitar mitjançant autoregulació. Aquestes són:
- Les relatives a treballs nocturns, insalubres, penosos, nocius o perillosos.
- Les normes reguladores del règim de Seguretat Social (recordem que les sòcies treballadores de cooperatives de treball associat poden triar entre el Règim General i el Règim Especial de Treballadores Autònomes).
- Les normes sobre prevenció de riscos laborals.
- Les causes legals de suspensió i excedència.
Aplicació obligatòria del conveni col·lectiu
Només en un supòsit la normativa catalana restringeix el marge d’autoregulació: quan es tracta de cooperatives de treball associat amb més de 25 sòcies treballadores que:
- Tinguin com a activitat principal la subcontractació mercantil d’obres, subministraments o serveis de tota o part de la seva activitat o de l’activitat principal d’una altra empresa o grup empresarial contractista.
- Tinguin una dependència del 75% o més de la facturació anual d’un únic client.
En aquests casos, la cooperativa haurà d’aplicar a les seves sòcies unes condicions de treball com a mínim equivalents a les establertes pel conveni col·lectiu aplicable al seu sector d’activitat.
Un instrument per garantir estabilitat i adaptabilitat
Fora d’aquest supòsit, el marge d’autoregulació és prou ampli i permet a les sòcies treballadores definir i consensuar les seves condicions laborals dins d’un Reglament de Règim Intern. Aquest document és essencial per garantir estabilitat i seguretat jurídica en l’àmbit laboral, tot i que continua sent dinàmic i pot ser revisat i adaptat per les sòcies treballadores en funció de l’evolució de l’entorn social, econòmic i laboral en què opera la cooperativa.
