La bretxa de gènere en les pensions continua sent una realitat que afecta moltes dones, reflectint desigualtats acumulades al llarg de la seva trajectòria laboral. En el Congrés Nacional de Granada 2025, especialistes de diferents àmbits han analitzat les causes d’aquesta situació i han debatut possibles solucions per avançar cap a un sistema de pensions més just i equitatiu.

Els dies 23 i 24 de gener hem assistit al Congrés impulsat per la Universitat de Granada per a tractar la bretxa de gènere en les pensions de la Seguretat Social. El congrés ha estat dirigit per Juan Antonio Maldonado Molina, José Luís Monereo Pérez i María Nieves Moreno Vida, i ha comptat amb acreditades especialistes provinents de diferents Universitats (Granada, Complutense, Múrcia, València, Salamanca, Carlos III i Las Palmas), a més de na María Luisa Segoviano Astaburuaga, Magistrada del Tribunal Constitucional, per a la cloenda.

De les diferents ponències presentades, les conclusions que ens semblen més rellevants serien les següents:

  • La neutralitat jurídica fomenta la desigualtat, ja que no té en compte la diferència en el seu punt de partida.
  • El nostre marc polític, jurídic i judicial és favorable a les accions positives que incideixen en la quantia de les prestacions de les dones, però el Tribunal de Justícia de la Unió Europea n’és poc favorable: contempla les possibles accions només des del punt de vista de la no discriminació per raó de gènere (i el complement actual de les pensions per bretxa de gènere pot sortir tan malparat com l’anterior complement de maternitat, tot i que es menciona també que no deixa de ser un complement poc acuradament construït).
  • El sistema de la Seguretat Social ha de ser repensat pel que fa a la discriminació indirecta que encara sofreixen les dones. I s’ha de respectar la igualtat i la no discriminació tant en l’elaboració com en l’aplicació de les normes.
  • L’existència de la bretxa de gènere en les pensions públiques (d’un 30% entre dones i homes el novembre/2024) és una conseqüència directa de la bretxa estructural que existeix en el mercat de treball.
  • Hom ha de ‘de-construir’ la feminització de les cures, ja que és primordial per poder eliminar la bretxa de gènere existent (fomentar la corresponsabilitat en les cures).

I les solucions possibles proposades, més enllà de la creació d’un complement a les pensions per a reduir aquesta bretxa, passarien per:

  • Aconseguir carreres laborals més estables de les dones.
  • Incidir en el treball a temps parcial (habitual pel que fa a les dones).
  • Treballar per la igualtat retributiva entre dones i homes.

I en concret, per a les pensions públiques:

  • Millorar les cotitzacions “fictícies” (per part, per cura de fills/filles) computables i que s’hi entenguin també computables per a la carència específica que s’exigeix per tenir dret a les pensions.
  • Millorar el règim d’integració de llacunes involuntàries de cotització.
  • Incorporar a la jubilació anticipada per activitats penoses, tòxiques o perilloses activitats laborals clarament feminitzades (per exemple, el treball de la llar familiar o l’assistència domiciliària i de cures de persones grans o malaltes).
  • Treballar el complement de mínims en les pensions, que tan important resulta en la reducció de la bretxa ateses les pensions inferiors a les mínimes de moltes dones envers les dels homes en general.

Sens dubte, reduir la bretxa de gènere en les pensions requereix mesures estructurals que abordin les desigualtats en el mercat laboral i en la protecció social. Els debats del congrés han reforçat la importància de continuar treballant en polítiques que garanteixin la igualtat d’oportunitats i prestacions per a totes les persones.