Les cooperatives poden assolir el seu màxim potencial mitjançant la col·laboració pràctica de les unes amb les altres, tant en l’àmbit local com en l’àmbit internacional.
La “intercooperació” es pot implementar mitjançant diferents fórmules organitzatives:
Cooperativa de segon grau: associació d’ un mínim de 2 persones jurídiques, una de les quals, almenys, ha de ser una cooperativa en actiu. Tenen per objecte la intercooperació, la integració econòmica o la integració empresarial de les entitats que en són membres, amb l’extensió o l’abast que estableixin els estatuts respectius.
Si la cooperativa de segon grau es constitueix amb la finalitat d’integrar empreses, pot incloure l’expressió grup cooperatiu en la seva denominació (Llei 12/2015, de 9 de juliol, de cooperatives, article 137)
Convenis intercooperatius: són tots aquells pactes derivats de les relacions entre les cooperatives que permeten oferir als socis d’altres cooperatives, obertament i en tot allò que sigui possible, el subministrament de tots els béns i els serveis de què disposen llurs propis socis (Llei 12/2015, de 9 de juliol, de cooperatives, article 141). Els convenis intercooperatius s’han de publicitar en la forma establerta en l’article 141.2 de la Llei 12/2015, de 9 de juliol, de cooperatives.Font: treball.gencat.cat
